A mi, se m'ha passat l'estiu volant. Ja gairebé no recordo La Palomera de Blanes, el sabor del vi de l'Empordà o les carícies de la sorra que em tiraves a sobre l'esquena mentre preníem el sol.
Ara tararejo allò de grogues i verdes són les fulles, groc groc groc, groc groc groc, grogues i verdes i marrons i tinc unes ganes excepcionals de que esclati la tardor. Estic preparant el tercer disc i portarà el segell d'un mestre. Fins aquí puc llegir.
M'agrada molt fort la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada