"Tanca els ulls, escolta la cançó i envia'm què veus" Així vam recollir les imatges que formen la partitura de l’últim videoclip. Buscant la participació per intentar lligar lletra i música amb la multiplicitat de significats possibles en forma d’imatge. Potser buscar quelcom original, bonic.
Per fer-ho, es va publicar un primer clip engrescant a la participació, a escoltar la música i veure-la en imatges.
La participació va resultar excel•lent, i el resultat final em dibuixa un somriure al rostre.
Un tal Pere i el tema “Que bonica estàs" han transformat una paret buida i, fins i tot, trista, en un mural ple de sensacions. Les sensacions de tots aquells que han participat.
Tal com diu la cançó el projecte per a fer el videoclip s'ha acabat però ens queda recordar aquest petit viatge amb un somriure, agraïts i satisfets per la feina ben feta.
Li he posat un llaç ben maco al videoclip i aviat l’enviaré als diferents mitjans. No sé si sabré fer-los veure el que ha passat mentre el creàvem, el que hi ha al darrere, però pensant-ho bé, suposo que és indiferent si se’n acaba fent ressò o no. El viatge a valgut la pena.
Gràcies a tots per participar i voler compartir. Per fer possible un altre capítol dels meus “Dies de sol”
Videoclip Un tal Pere - "Que bonica estàs"
Pere
...somriu!!
Sembrar, treballar i gaudir un nou videoclip
El pensament creatiu s’ocupa d’allò que pot ser, no del que és.
Fa aproximadament 5 mesos, tot fent l’arròs amb verdura saltejada al wok pel sopar, em vaig girar per observar el rellotge de la paret. El típic rellotge de dubtosa qualitat i plàstic importat. Solitari, el rellotge lluitava per ser regular al bell mig de la desèrtica paret. No recordo quina hora marcava, només que la paret em va resultar d’allò més insípida.
Una setmana més tard, la són ja guanyava la batalla a la meva lectura d’aleshores, en Vicenç Villatoro i el seu “Tenim un nom”. Desar el llibre, tancar el llum, respirar fons i....la paret. Li faltava alguna cosa a la paret; un quadre, un “vinil”, un mural...un mural.
Respirar fons, obrir el llum, cercar la llibreta i dibuixar per després descriure, fil per randa, el procés per omplir la paret i realitzar el nou videoclip.
Aquests darrers mesos han estat una experiència molt maca. Hem realitzat un mural i hem demanat la implicació de la gent per a completar-lo. Cadascú ha aportat una imatge del que sentia al escoltar la cançó, cadascú ha aportat la seva visió d’una mateixa cançó.
Personalment, la meva relació amb la paret ha fet un gir de 180º, és una gran paret. El rellotge ja no hi és i un dels meus somnis, gairebé literalment, s’hi ha plasmat.
El pensament creatiu s’ocupa d’allò que pot ser, no del que és. Gràcies a tots per ajudar-me a passar del que podia ser, al que ja és.
Dimarts 11 d’Octubre. 21:30h
Presentació videoclip “Que bonica estàs”
Concert Un tal Pere + convidats
Sawu Bar, Travessera de Gràcia 276, Barcelona.
Pere
...somriu!!
Podeu veure imatges del procés a: http://ca-es.facebook.com/untalperesomriu
Fa aproximadament 5 mesos, tot fent l’arròs amb verdura saltejada al wok pel sopar, em vaig girar per observar el rellotge de la paret. El típic rellotge de dubtosa qualitat i plàstic importat. Solitari, el rellotge lluitava per ser regular al bell mig de la desèrtica paret. No recordo quina hora marcava, només que la paret em va resultar d’allò més insípida.
Una setmana més tard, la són ja guanyava la batalla a la meva lectura d’aleshores, en Vicenç Villatoro i el seu “Tenim un nom”. Desar el llibre, tancar el llum, respirar fons i....la paret. Li faltava alguna cosa a la paret; un quadre, un “vinil”, un mural...un mural.
Respirar fons, obrir el llum, cercar la llibreta i dibuixar per després descriure, fil per randa, el procés per omplir la paret i realitzar el nou videoclip.
Aquests darrers mesos han estat una experiència molt maca. Hem realitzat un mural i hem demanat la implicació de la gent per a completar-lo. Cadascú ha aportat una imatge del que sentia al escoltar la cançó, cadascú ha aportat la seva visió d’una mateixa cançó.
Personalment, la meva relació amb la paret ha fet un gir de 180º, és una gran paret. El rellotge ja no hi és i un dels meus somnis, gairebé literalment, s’hi ha plasmat.
El pensament creatiu s’ocupa d’allò que pot ser, no del que és. Gràcies a tots per ajudar-me a passar del que podia ser, al que ja és.
Dimarts 11 d’Octubre. 21:30h
Presentació videoclip “Que bonica estàs”
Concert Un tal Pere + convidats
Sawu Bar, Travessera de Gràcia 276, Barcelona.
Pere
...somriu!!
Podeu veure imatges del procés a: http://ca-es.facebook.com/untalperesomriu
De M.Martí i Pol a REM
Em declaro seguidor Miquel Martí i Pol i els REM. Un passat literari amb un futur que espero sobrevisqui als temps moderns i un comiat que atorga l’etiqueta de grup clàssic.
Juguem amb el temps de cara. Sobreviure a la modernitat i el pas del anys depèn de la qualitat de l’espectacle, dels valors que transmet una obra, i del públic, que tria allò que el fa gaudir més.
Masses vegades, com a espectadors, triem entre allò que tenim a l’abast de la mà. Sense parar-nos a pensar si val la pena, si hi ha res millor.
A les properes generacions els hi arribarà gairebé segur, algun gran èxit dels REM, potser a través del “grans èxits” que preparen per Novembre. No caldrà inculcar cap mena de tradició o estima pel grup per a que sigui descobert i admirat.
Només hi haurà un reducte d’intrèpids que s’apropin al mestre Martí i Pol. Allà, hi trobaran la bellesa dels seus versos, la paraula i un món sencer per descobrir. Aquests exploradors, em temo que seran una minoria....qui sap, potser depèn de nosaltres que siguin un bon grapat.
En tot cas, desitjo llarga vida a la memòria del mestre Miquel i a les composicions de REM. Al cap i a la fi, saber gaudir dels sabors i els colors que ens donen les dues propostes ens assegura un somriure quan ens topem amb una de les dues.
Juguem amb el temps de cara. Sobreviure a la modernitat i el pas del anys depèn de la qualitat de l’espectacle, dels valors que transmet una obra, i del públic, que tria allò que el fa gaudir més.
Masses vegades, com a espectadors, triem entre allò que tenim a l’abast de la mà. Sense parar-nos a pensar si val la pena, si hi ha res millor.
A les properes generacions els hi arribarà gairebé segur, algun gran èxit dels REM, potser a través del “grans èxits” que preparen per Novembre. No caldrà inculcar cap mena de tradició o estima pel grup per a que sigui descobert i admirat.
Només hi haurà un reducte d’intrèpids que s’apropin al mestre Martí i Pol. Allà, hi trobaran la bellesa dels seus versos, la paraula i un món sencer per descobrir. Aquests exploradors, em temo que seran una minoria....qui sap, potser depèn de nosaltres que siguin un bon grapat.
En tot cas, desitjo llarga vida a la memòria del mestre Miquel i a les composicions de REM. Al cap i a la fi, saber gaudir dels sabors i els colors que ens donen les dues propostes ens assegura un somriure quan ens topem amb una de les dues.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)