La cançó necessària

Semblen d’un altre món, notícies enrevessades que parlen de tasses, rendes i indicadors macro-econòmics que sembla no tinguin res a veure amb el nostre dia a dia. Que gairebé passen de llarg.

Que llestos són i quina sort tenir gent ben preparada al càrrec de les grans institucions. Mentrestant, les formigues anirem fent el nostre paper, que és treballar i esforçar-nos per que tot segueixi igual...

Semblen d’altres temps, noticies gairebé diàries que parlen de violència de gènere, corrupció i abusos que sembla que no tinguin res a veure amb el nostre món. Que gairebé passen de llarg.

Que llestos som i quina sort que ens passi de llarg la desgràcia. Mentrestant, a qui els hi toca el rebre ja faran el seu paper, que es reivindicar justícia i esforçar-se per a que tot canvií...

Cal obrir els ulls i fer quelcom per aquells que ens acompanyen en aquest camí. Sense pors ni dubtes, cal que cadascú aporti el millor de cada casa per fer del món, aquest espai que a vegades ens passa de llarg, un indret més viu, més real.

Cal una cançó. És necessària i per sort, existeix.

Crec que iniciatives com La cançó necessària, concert del passat dia 29 d’Octubre, són un bon exemple del que podem fer per millorar.

Pau Alabajos, Cesk Freixas, Meritxell Gené, Jordi Montañez, Josep Romeu i Andreu Valor van donar fe de què existeix un moviment que reivindica sense perdre el somriure. Amb cap altra bandera que la llibertat.

Ells i el Cicle de Cants i Autors organitzat pel Casal Popular L'Esquerda han recuperat, en paraules del propi Cesk “l’esperit crític, sent capaços de construir una nit solidària i combativa. Perquè, segurament, encara podem conquerir moltes més quotes de llibertat”


Des d’aquí, tal i com pot fer cadascú de nosaltres, em sumo a la cançó necessària per fer del nostre temps, el temps en que vam canviar el món amb un somriure per bandera.


Tenim molta lluita per davant, però si tots hi cadascú de nosaltres hi aportem el que millor sabem fer, ho aconseguirem!

Un món millor es possible....que faràs tu per fer-lo realitat? Pots començar per somriure i després...



Un tal Pere
...somriu!!