Recordo al David Traver, encarregant-se de la taula amb els Cd's i mirant que tot estigués al seu lloc. Saludant als convidats, la gent de premsa, potser tant nerviós com nosaltres però transmetent suport i tranquilitat, com sempre fa.
Lö Pep, havia oblidat una peça de la bateria però havíem trobat la manera de solucionar el contratemps i ara esperava el concert assegut a una taula, nerviós com una mala cosa. Com a bon bateria, Lö Pep sap dissimular els nervis i amb el temps hem après plegats que oblidar coses el dia del concert pot ser quelcom habitual i entranyable.
La Cristina xerrava amb amics i família que havien vingut a donar suport al seu primer concert amb Un tal Pere. També era una sac de nervis incapaç de dissimular i deixava escapar somriures a tort i a dret mentre mirava de reüll el lloc on seuria, cantaria i faria sonar el violí.
Un tal Pere, voltava per l'indret saludant i agraint aquí i allà, intentant distreure's per, com no, salvar els nervis d'una presentació de disc. Per fi, arribava el dia en que "Un nou somriure" veia la llum, i per primer cop, presentaria disc amb una tal Crsitina i Lö Pep.
El proper dijous dia 10, visitarem Matadepera per presentar-hi el disc.
Han passat més de 6 mesos des d'aquell primer concert i per sort, ens han convidat a visitar un bon grapat de llocs amb les nostres cançons.
Els nervis previs a cada concert no ens han abandonat, però cada cop els dissimulem millor. ;)
Dijous, realitzarem el concert número 20 de la gira de presentació d'Un nou somriure.
GRÀCIES per fer-ho possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada