Pàgines

...i ara què?

Cap concert a la vista. Un punt d’incertesa em recorre l’esquena.


Els dies 6 i 7 de Juliol va concloure el Cicle de la cançó necessària a Terrassa. Finalment vam tenir pocs espectadors, però això no va deslluir ni la finalitat ni el missatge. Cal una cançó, és necessària i per sort, existeix.

L’organització d’aquest esdeveniment m’ha fet aprendre moltes coses a marxes forçades així que només tinc paraules d’agraïment per tota aquesta experiència.

..i ara què?


Aprofito els dies per enllestir una nova cançó i seguir treballant en la producció del segon disc. Hi dedico molta energia i espero enllestir-lo per finals d’any...em sona molt llunyà això de finals d’any. M’he de relaxar i deixar fluir les cançons, sense expectatives de què esdevindran o a qui acompanyaran...centrar-me en intentar transmetre el millor possible el meu missatge.

Me’ls escolto i reflexiono sobre el meu moment actual....Cal que m’alliberi de recances i complexos i em llenci de totes totes a fer allò que m’agrada, el que em mou per dins. Fa temps que ho intento i encara més temps que ho predico. 


Ahir al vespre, durant el concert d’en Cesk Freixas, em vaig atansar a la meva parella i li vaig dir: és això amor, és això el que vull fer.

Gràcies a tots aquells que feu el que us demana l’ànima, el vostre exemple m’ajuda a escoltar-me i saber quin és el següent pas.


...i ara què? Ara és el moment d’un nou somriure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada