Desperta La Rambla d’un son massa curt i els últims borratxos esquiven veïns i recorden amants de carrer. Es preparen les terrasses mentre els carteristes fan cruixir els dits amb l’olor del mar i enfilen cap el centre, on hi volen coloms, que s'estranyen quan els autòctons reclamen l’indret com a propi.
Entre la multitud que mira façanes sona una música familiar que el mateix carrer reconeix. Els vianants la desconeixen, és en una llengua estranya. El gegant de la ciutat somriu i segueix un ritme esmolat pel temps amb els peus.
Barcelona, enlluernada per la modernitat, recupera el seu batec i els turistes escolten i celebren poder descobrir part de l’esperit del lloc que visiten. Part de la nostre història.
Un tal cantautor, es convidat per en Sergio Dantí a sumar-se a l'espectacle de les Cançons essencials Catalanes, i com si es tractes d’una reconquesta, procura sumar esforços a aquest batec ancestral i a les arrels del lloc que l’ha vist créixer.
Dijous, canto al Cafè de l’Òpera, al cor de La Rambla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada