Recuperant La Rambla

El Cafè de l’Òpera, una xocolateria situada just al davant del Liceu, veu com La Rambla varia els seus colors i quioscos mentre avança constantment cap a una modernitat indefinida. Hi fan un xocolata excel•lent.

El seu primer pis em desvela un petit secret que pretén captivar l’ambient dels dijous al vespre. En Sergio Dantí i el seu recull de cançons essencials catalanes desafien el ritme habitual de l’entorn i proposen tornar als orígens. Tornar a les cançons de l’àvia, al Rossinyol, tornar a baixar de la font del gat tot empaitant criades.
Els assistents al concert descobreixen part d’un poble, els seus orgulls i les seves festes. I canten...canten amb l’ajut del Sergio i jo miro, escolto i aprenc una mica més sobre com comunicar-me amb el públic.

Aquestes cançons i l’ambient que es crea fan del meu somriure quelcom que no puc esborrar en un parell de dies. Potser ve d’un lloc un xic profund, potser és el reflex de poder compartir les meves històries amb les que fa tants anys que ronden.


Al meu torn, tot flueix, fins i tot l’explicació de les cançons en el meu anglès sembla coherent….Combino cançons del “Dies de sol” amb novetats que passem una molt bona estona i és nota. Quina alegria haver estat convidat a participar d’aquesta nit! Li he de dir en Sergio que quan vulgui repetim!!

Acaba el concert i un dels assistents em fa descobrir que sóc tenor, una foto amb els artistes de la nit viatge camí de Michigan i deixo La Rambla enrera amb un somriure que te regust a gran vetllada i a xocolata. La Rambla ja és una mica més meva, més nostra.


Tinc la sensació que col•laborem a Recuperar la Rambla.

La Rambla, la nostra.

Ja s’aixeca el més gandul dels visitants i aquest carrer, que ha estat camí i terrat de gegants, agafa embranzida i color.
Desperta La Rambla d’un son massa curt i els últims borratxos esquiven veïns i recorden amants de carrer. Es preparen les terrasses mentre els carteristes fan cruixir els dits amb l’olor del mar i enfilen cap el centre, on hi volen coloms, que s'estranyen quan els autòctons reclamen l’indret com a propi.

Entre la multitud que mira façanes sona una música familiar que el mateix carrer reconeix. Els vianants la desconeixen, és en una llengua estranya. El gegant de la ciutat somriu i segueix un ritme esmolat pel temps amb els peus.

Barcelona, enlluernada per la modernitat, recupera el seu batec i els turistes escolten i celebren poder descobrir part de l’esperit del lloc que visiten. Part de la nostre història.

Un tal cantautor, es convidat per en Sergio Dantí a sumar-se a l'espectacle de les Cançons essencials Catalanes, i com si es tractes d’una reconquesta, procura sumar esforços a aquest batec ancestral i a les arrels del lloc que l’ha vist créixer.


Dijous, canto al Cafè de l’Òpera, al cor de La Rambla.