Em declaro seguidor Miquel Martí i Pol i els REM. Un passat literari amb un futur que espero sobrevisqui als temps moderns i un comiat que atorga l’etiqueta de grup clàssic.
Juguem amb el temps de cara. Sobreviure a la modernitat i el pas del anys depèn de la qualitat de l’espectacle, dels valors que transmet una obra, i del públic, que tria allò que el fa gaudir més.
Masses vegades, com a espectadors, triem entre allò que tenim a l’abast de la mà. Sense parar-nos a pensar si val la pena, si hi ha res millor.
A les properes generacions els hi arribarà gairebé segur, algun gran èxit dels REM, potser a través del “grans èxits” que preparen per Novembre. No caldrà inculcar cap mena de tradició o estima pel grup per a que sigui descobert i admirat.
Només hi haurà un reducte d’intrèpids que s’apropin al mestre Martí i Pol. Allà, hi trobaran la bellesa dels seus versos, la paraula i un món sencer per descobrir. Aquests exploradors, em temo que seran una minoria....qui sap, potser depèn de nosaltres que siguin un bon grapat.
En tot cas, desitjo llarga vida a la memòria del mestre Miquel i a les composicions de REM. Al cap i a la fi, saber gaudir dels sabors i els colors que ens donen les dues propostes ens assegura un somriure quan ens topem amb una de les dues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada