Tranquil·litat aparent. Els dies d’agost semblen més llargs.
Començo a maquinar el meu segon disc com a Un tal Pere; Els “detalls” de quin serà el lloc més adient per enregistrar-lo, quines cançons mostraran millor el meu moment actual, qui m’hi pot acompanyar, quins arranjaments, el directe...massa coses.
Surto a voltar per Terrassa, Vallparadís em convida a fer passes sense rumb i m’envolta amb colors vius. Arribo a la conclusió que el millor és deixar de banda dissenys, promocions i publicitats. Continuo caminant pel parc.
És 31 de Juliol i aprofitant l’últim raig de sol del mes (i potser l’únic) decideixo somriure, fer un disc que m’agradi, buscant l’essència de qui sóc; Un tal Pere. Les meves cançons, nues, sinceres, les que esdevindran les meves arrels.
La imatge que encapçala aquest blog, feta just després de la passejada, mostra un raig de sol que centra la seva atenció en el que realment importa: el que sento per la música.
La tranquil·litat deixa l’aparença i m’acompanya fins més enllà del parc. Respiro, tinc nova imatge per al projecte i el mateix desig dins del meu cap... fer cançons i compartir-les.
Com sempre, els dies d’agost són més llargs, començo a treballar per al nou disc. Busco el camí cap a un nou somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada