Tranquil·litat aparent. Els dies d’agost semblen més llargs.
Començo a maquinar el meu segon disc com a Un tal Pere; Els “detalls” de quin serà el lloc més adient per enregistrar-lo, quines cançons mostraran millor el meu moment actual, qui m’hi pot acompanyar, quins arranjaments, el directe...massa coses.
Surto a voltar per Terrassa, Vallparadís em convida a fer passes sense rumb i m’envolta amb colors vius. Arribo a la conclusió que el millor és deixar de banda dissenys, promocions i publicitats. Continuo caminant pel parc.
És 31 de Juliol i aprofitant l’últim raig de sol del mes (i potser l’únic) decideixo somriure, fer un disc que m’agradi, buscant l’essència de qui sóc; Un tal Pere. Les meves cançons, nues, sinceres, les que esdevindran les meves arrels.
La imatge que encapçala aquest blog, feta just després de la passejada, mostra un raig de sol que centra la seva atenció en el que realment importa: el que sento per la música.
La tranquil·litat deixa l’aparença i m’acompanya fins més enllà del parc. Respiro, tinc nova imatge per al projecte i el mateix desig dins del meu cap... fer cançons i compartir-les.
Com sempre, els dies d’agost són més llargs, començo a treballar per al nou disc. Busco el camí cap a un nou somriure.
Araós i la bona companyia
El proper dia 10 d’agost tindré el plaer de tornar a compartir escenari amb el company i poeta Pere Vilanova i per primer cop, actuar amb la Meritxell Gené al 1er cicle de cantautors de l’Alt Pirineu a Araós.
En el món dels cantautors, és habitual col·laborar entre companys/es durant els concerts. Permet acostar-se a un públic nou i alimentar-se mútuament. Considero aquesta pràctica gairebé imprescindible en la tasca de donar-se a conèixer.
M’agrada plantejar els concerts com una bona estona on compartir històries. On somriure recordant els bons moments i on s’intenti conversar d'allò que ens mou i ens motiva, el que impulsa la creativitat de cadascú.
Sona un punt difícil, oi? No sempre s’aconsegueix. Però estic segur que la nit del 10 d’agost serà un bon exemple del que us intento descriure gràcies a la companyia que tindré a sobre l’escenari.
Un tal Pere
...somriu!!
En el món dels cantautors, és habitual col·laborar entre companys/es durant els concerts. Permet acostar-se a un públic nou i alimentar-se mútuament. Considero aquesta pràctica gairebé imprescindible en la tasca de donar-se a conèixer.
M’agrada plantejar els concerts com una bona estona on compartir històries. On somriure recordant els bons moments i on s’intenti conversar d'allò que ens mou i ens motiva, el que impulsa la creativitat de cadascú.
Sona un punt difícil, oi? No sempre s’aconsegueix. Però estic segur que la nit del 10 d’agost serà un bon exemple del que us intento descriure gràcies a la companyia que tindré a sobre l’escenari.
Un tal Pere
...somriu!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)