Comença el 2012 i se’m dibuixa un nou disc a l’horitzó proper. Penso quines cançons hi posaré, el títol, quantes hi poso, qui m’ajudarà a fer la portada, els arranjaments, d’on trec el temps per enregistrar-lo, com en faré al difusió o la distribució i si cal produir-lo en format físic o el digital ja està prou bé. Massa coses.
Crec que trio poder tocar l’intangible que suposa un disc i editar-lo en format físic. Observar el disseny, les lletres i les petites sorpreses que conté el llibret. Posar-hi poques cançons però que diguin allò que sento i vull compartir. Fer-ho tot més senzill ja que al cap i a la fi sóc músic, no un gestor/discogràfic/productor/distribuïdor.
Triomfar a les xarxes socials i aconseguir molta notorietat no ha de ser la finalitat d’oferir noves cançons. Si no poder compartir una visió pròpia del que ens envolta. Cal utilitzar les noves tecnologies per a donar a conèixer allò que fem, perquè tots i cadascú de nosaltres fa un munt de coses!! Però no podem ser esclaus del número de "m'agrada" que obtinguem.
El contacte amb el públic, donar en mà “Un nou somriure” (títol del nou disc) i observar com l’ambient d’un concert varia en funció de quina cançó està sonant. Em quedo amb això. Les cançons, si narren històries que valen la pena, que fan pensar o provoquen un somriure, ja mirarem d’oferir-les en milers de formats diferents...o potser ni cal. Primer el contingut, després el continent.
Algú va dir allò de “video kill the radio star” i resulta que, per primer cop, els joves miren menys hores la televisió que els seus progenitors tot i tenir més temps lliure. Un exemple més que canviem a una velocitat fins ara inimaginable. Resulta que molts estem ocupats gestionant el nostre propi imperi digital.
Les noves tecnologies donen milers de avantatges als creadors, no en dubto. Però el món “offline” ens dona el tracte, el tacte i la interacció reals, on podem veure quin efecte fan les nostres cançons al rostre d’aquells que les escolten. Al moment, amb una interactivitat més alta que el propi Twitter.
El proper disc serà més proper a mi mateix que l'anterior, tindrà poques cançons i no sortirà anunciat a la televisió. Per gaudir-lo caldrà aturar-se un moment i escoltar, res més.
