Et lleves, et rentes, camines, badalles, sents l’olor del forn, escales, el tren amb complement directe de diari, novel•la, finestreta, badall o encreuats, més escales, cafès, bons dies, piular, menesters del dia a dia, dinar, companys, rialles, cafè, menesters de la tarda a tarda, plegues, bones tardes, piular, escales, tren amb complement directe de diari, novel•la, finestreta, badall o encreuats, més escales, camines, encàrrecs, arribes a casa.... agafes la guitarra i comença el teu dia.
La de músic és una carrera de fons i en molts casos, una doble vida continguda en les mateixes 24 hores.
No pretenc queixar-me, ni denunciar la situació de la cultura actual. Això ho farem plegats un altre dia.
Avui només m’agradaria alçar la veu per dir que continuaré somiant cada dia de la setmana, tal com resa l’última estrofa que he escrit que, tan de bo, espero tenir temps per incloure-la al nou disc.
“Passen les setmanes com qui canvia de canal,
només penses en correr un xic més que els del voltant...i ja esbufegues.
Cap necessitat que no puguis comprar,
I sembla quasi absurd, no sabem cosir un botó...recordo l’àvia.
Quan sortía al balcó i cridant a pulmó deia
“Nens, és hora de dinar!!”
Si el present es la clau que transforma el futur
vull cridar que tot està per fer”
Pere
...somriu!!
