Fi de les tardes de braus a Barcelona. Una realitat avui, que per a molts és una victòria i per altres un “continuarà”.
Durant 27 anys he passejat per Barcelona sense intercanviar paraula amb algú relacionat amb el món taurí. No per esquivar o negar conversa als que defensen i gaudeixen aquesta mena d’art, si no, més aviat, per no haver-me creuat amb ningú d’aquest àmbit. L’interès del meu avi Manolo per aquest espectacle queda per a les anècdotes familiars. Ningú de la família s’ha vist atret d’alguna manera o altre per seguir amb la tradició, s’ha perdut. Avui ho ha fet oficialment.
Em pregunto quantes tradicions cauen subtilment en l’oblit, sense lleis que marquin un dia concret per la seva última funció, sense rebombori als mitjans, sense els algoritmes dels TT (trending tòpics de Twitter)...
L’esforç de molts per fer entendre el món a la seva manera no serà recordat mai. Es perdrà. Tal com, musicalment parlant, una infinitat de grups, cançons i músics, no arribarem a formar part de la cultura llegada a la següent generació, però hi som i hi serem igualment.
Hi ha milers de fets, tradicions, llengües i cançons que s’obliden. Ja siguin bones o dolentes. Per sort, no ens mou la lluita envers la tradició o la modernitat, si no gaudir del viatge fent allò que ens regira per dins, que ens dona força.
De concerts i promoció
Fa un parell de dies em va arribar una cadena d’aquelles de “enganxa-ho al teu mur si…”. La missiva en qüestió feia una queixa oberta a la situació dels músics i demés artistes que han d’actuar per amor a l’art per donar-se a conèixer, a canvi de promoció.
La cadena en qüestió va unir un munt de músics de la xarxa social davant de la situació plantejada: haver d’actuar gratuïtament i, a més, agrair tenir un espai on fer-ho.
Crec que la promoció és fa als mitjans de comunicació, amb idees innovadores o de la manera més efectiva, gràcies al boca orella.
Els concerts són una font de promoció molt important, el lloc on la gent et veu i valora directament. Però d’aquí a pretendre que un músic faci la seva feina a canvi d’aquesta promoció mentre qualsevol altre se’n beneficia econòmicament... és lleig.
Aquest últim any he realitzat més de 30 concerts. Locals petits, concerts benèfics, un menjador de Vallcarca, festivals... un mateix ja sap on demanar remuneració, on actuar solidàriament o a on rebaixar pretensions.
Suposo que el millor seria que tothom; músics, públic, locals i programadors, busquem un equilibri. Així tots hi guanyem però sobretot guanya la música.
Pere
...somriu!!
La cadena en qüestió va unir un munt de músics de la xarxa social davant de la situació plantejada: haver d’actuar gratuïtament i, a més, agrair tenir un espai on fer-ho.
Crec que la promoció és fa als mitjans de comunicació, amb idees innovadores o de la manera més efectiva, gràcies al boca orella.
Els concerts són una font de promoció molt important, el lloc on la gent et veu i valora directament. Però d’aquí a pretendre que un músic faci la seva feina a canvi d’aquesta promoció mentre qualsevol altre se’n beneficia econòmicament... és lleig.
Aquest últim any he realitzat més de 30 concerts. Locals petits, concerts benèfics, un menjador de Vallcarca, festivals... un mateix ja sap on demanar remuneració, on actuar solidàriament o a on rebaixar pretensions.
Suposo que el millor seria que tothom; músics, públic, locals i programadors, busquem un equilibri. Així tots hi guanyem però sobretot guanya la música.
Pere
...somriu!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)