Fi de les tardes de braus a Barcelona. Una realitat avui, que per a molts és una victòria i per altres un “continuarà”.
Durant 27 anys he passejat per Barcelona sense intercanviar paraula amb algú relacionat amb el món taurí. No per esquivar o negar conversa als que defensen i gaudeixen aquesta mena d’art, si no, més aviat, per no haver-me creuat amb ningú d’aquest àmbit. L’interès del meu avi Manolo per aquest espectacle queda per a les anècdotes familiars. Ningú de la família s’ha vist atret d’alguna manera o altre per seguir amb la tradició, s’ha perdut. Avui ho ha fet oficialment.
Em pregunto quantes tradicions cauen subtilment en l’oblit, sense lleis que marquin un dia concret per la seva última funció, sense rebombori als mitjans, sense els algoritmes dels TT (trending tòpics de Twitter)...
L’esforç de molts per fer entendre el món a la seva manera no serà recordat mai. Es perdrà. Tal com, musicalment parlant, una infinitat de grups, cançons i músics, no arribarem a formar part de la cultura llegada a la següent generació, però hi som i hi serem igualment.
Hi ha milers de fets, tradicions, llengües i cançons que s’obliden. Ja siguin bones o dolentes. Per sort, no ens mou la lluita envers la tradició o la modernitat, si no gaudir del viatge fent allò que ens regira per dins, que ens dona força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada